ELS NOSTRES SERVEIS › Acupuntura, Manopuntura i Auriculopuntura

L’acupuntura, la manopuntura i l'auriculopuntura, són una mateixa forma amb diferents sistemes i zones.

ACUPUNTURA

És una medicina complementària i una de les més antigues que treballa tant la ment, l’òrgan com el ser, tractant d’ajudar a curar-se de dins cap a fora, buscant al malalt i no la malaltia, ajudant a fer que l’energia del nostre cos s’equilibra i així aquest cura, ja que quan ens sentim malalts l’organisme es desequilibra i causa malalties.

MANOPUNTURA

El  sistema investigat i desenvolupat per a estimular és específic de la teràpia de la manopuntura. La manopuntura és una teràpia que es realitza en les mans, es basa en el sistema de la zona de correspondència, teràpia de 14 micromeridians, 345 punts, teràpia per cinc dits.... A més ha permès desenvolupar el sistema de diagnòstic per trio constitució, polsos , d’un yang constitució de troncs-branques , diagnòstic de concentració mental, i prova de força de dit.

La manopuntura diagnostica a través dels cinc elements i s’aplica amb material original, per exemple: xinxeta, agulles, teràpia d’ions, etc. Amb això s’estimula el meridià corresponent sense perill per al pacient i sense a penes efectes secundaris. Tampoc crea problemes d’addicció, regula la funció del cos humà, prevé la malaltia i ajuda a recuperar la salut.

La medicina dita oriental  acupuntura, moxibustiò, fitoteràpia, massatge, Qikung, s’ha desenvolupat des de fa 2.500 anys per tot l’orient i principalment en tres països: Corea, Xina i Japó. Per sort també arriba al nostre país (benvinguda sigui) i s’anomena medicina xinesa o medicina tradicional xinesa, perquè va ser en aquest país on es va iniciar. A Corea des de fa molts segles, s’anomena medicina “han”, en comptes de medicina oriental. “Han” és un nom antic de Corea. Fa 600 anys, la medicina oriental a Corea es deia medicina interna i la practicaven els metges de fitoteràpia i els acupuntors. Tots ells practicaven l’acupuntura.

La manopuntura va nàixer el 1971, i rep el nom de Koryo Sooji Chim. Amb aquest nom se li coneix per tot el món, com al Japó, Canadà, E.E.U.U, Europa, Sud-amèrica, etc. Des de 1977, la manopuntura es va divulgar al Japó a través de publicacions aparegudes en revistes mèdiques japoneses. Des de llavors i fins avui, aquesta tècnica es continua investigant i divulgant per part d’importants acupuntors japonesos: Manaka Yosio , Yasi Misio, etc.

La seva divulgació en aquest país va començar fa 12 anys  i l’estudien metges, fitoterapeutes i acupuntors.
Aquest tractament no té efectes secundaris. L’estimulació dels punts és lleu, per això és segur, còmode d’aplicar i molt eficaç. La seva fàcil aplicació permet realitzar-la en qualsevol lloc. És molt eficaç en símptomes de malalties agudes, problemes nerviosos o en el principi de la malaltia, quan encara no s’ha manifestat. Un dels objectius de la federació és continuar investigant i divulgant aquesta tècnica que ajuda a curar la humanitat.

Exemples:

• El dit polze regula la funció del fetge.
• L’estímul del dit índex regula la funció del cor.
• L’estímul del dit mitjà regula la funció de la melsa, pàncrees i cervell.
• L’estímul del dit anular regula la funció del pulmó i la respiració
• L’estímul del dit menut regula la funció del ronyó i la matriu.

Tot el nostre cos físic és un només en el cos astral, energètic. No oblidem que som energia.

AURICULOPUNTURA

És el mètode per a diagnosticar i tractar l’organisme mitjançant el pavelló auricular. És un mètode senzill i molt eficaç. És utilitzat en dietes per a controlar l’excés de gana i per a reduïr l’addicció al tabac, encara que el ventall és més ampli, tant en alteracions fisiològiques com energètiques. És un mètode molt important en la Medicina Tradicional Xina. Habitualment és un complement a altres mètodes tradicionals xinesos.

En el pavelló es reflecteix una imatge semblant a la d’un “fetus a l’úter”. El fetus està orientat amb el cap cap avall, mentres que la resta dels punts s’hagin situats al llarg del pavelló auricular encaixant en l’orella com un fetus en miniatura.

L’existència d’un punt reflex per a cada zona del cos només pot manifestar-se en un subjecte malalt. Només quan una regió corporal perd el seu equilibri fisiològic poden detectar-se en l’orella punts alterats. Fins i tot en malalties prolongades, dins de la seva respectiva àrea apareixen a vegades rojors o formacions d’escates. El fet que els punts auriculars només existeixen en situacions d’alteració patològica és la clau per a poder ser utilitzat com a diagnòstic. La detecció dels punts auriculars és el que permet poder estimular-los per mitjans diversos per a tornar a equilibrar l’organisme. Segons la Medicina Tradicional Xina, s’aplica la seva acció per la connexió entre el pavelló auricular i els òrgans interns mitjançant els meridians.

Pot solucionar dolor de qualsevol causa, tipus i localització: neuràlgies, dolor post-operatori, post-traumàtic, trastorns funcionals tant orgànics com endocrins: restrenyiment, singlot i hiperacidesa, al·lèrgies, asma, trastorns psíquics, depressió, hàbits tòxics, insomni, ansietat, eneuresis  nocturna, etc.

Avantatges:

Pot tractar malalties agudes i cròniques.
És un mètode de diagnòstic i tractament.
És fàcil d’aplicar i té resultats ràpids.

Té escàs resultat o nul després d’un esforç físic o mental ja que no n’hi ha prou energia per a poder utilitzar, en pacients que prenen psicofàrmacs, en malalties hereditàries, en depressió endògena i esquizofrènia, en dolor d’apendicitis, en malalties contagioses i de transmissió sexual, en anèmies greus, en trastorns degeneratius que afecten la medul·la espinal en malalties desmielinizants.

L’auriculoteapia està contraindicada en tots aquells casos que estigui afectat el pavelló auricular, com per exemple úlceres, èczemes, talls, etc. Els punts hormonalment actius no han d’estimular-se en les dones embarassades.

Aquest mètode terapèutic i de diagnòstic oriental és molt antic. Va ser reviscut i actualitzat pel Dr. Paul Nogier a França. Hi ha texts xinesos amb data de l’any 400 abans de Crist, que expliquen la relació entre el pavelló auricular i els meridians, però no és fins a la dinastia Tang (618-907 d.C), quan es difon àmpliament per a controlar trastorns funcionals. A Egipte també es troben referències a la utilització del pavelló auricular amb fins terapèutics. Hipòcrates i  Galé també afirmaven la seva eficàcia. A Pèrsia, es conserven informes antics que mencionen tractaments mitjançant l’estimulació del pavelló auricular.  El Dr. Nogier inspirat en els principis tradicionals xinesos va ser el primer que va explorar amb criteri científic l’auriculoterapia xinesa, aconseguint-la reviure-la.

Tornar