ELS NOSTRES SERVEIS › Oligoteràpia

Des del S.XVIII es té coneixement de petits elements minerals en plantes i animals. El manganès es descobreix en 1774. Després de 1800 Vauquelin descobreix aquest mineral en els cavalls. És ja al final del segle XIX quan Bertand descobreix la influència del manganès en un enzim i a partir d’aquest moment es constata la importància dels oligoelements en la salut. En 1932, Menetrier treballa ja en els camps d’acció dels oligoelements relacionats amb les malalties treballant en aquest sentit en una fundació d’investigació que ell mateix funda.

Des d’aqueix moment Menetrier arriba a conclusions sobre la malaltia que li proporcionen experiències clíniques i biològiques que han demostrat l’efectivitat de l’oligoteràpia donant lloc al seu ús per molts professionals. L’estudi de l’equilibri àcid-base, l’oxidació-reducció, el terreny en què la malaltia es desenvolupa, tots factors determinants en els estats de salut i de malaltia, es comprova que es modifiquen amb l’ús dels oligoelements, influint així en el procés d’evolució de la malaltia.

A partir de les primeres investigacions de Menetrier, es comença a treballar en oligoteràpia basant-se en les crides diàtesi, entenent per aquesta paraula el conjunt de característiques que presenta el pacient a tractar, conjunt que donarà lloc a la millor comprensió del problema i l’aplicació del tractament més adequat.

Els oligoelements són catalitzadors i reguladors dels processos vitals, és a dir, que acceleren o permeten les reaccions químiques. La seva acció favorable només s’exerceix en concentracions definides. A banda de tindre una actuació individual, es relacionen entre si. Així, no sols són arriscades les deficiències sinó que un determinat excés pot provocar-les. Es tracta perquè, de subtils equilibradors biològics.

Alguns oligoelements són:

Alumini: Ansietat, insomni, retards intel·lectuals.
Cobalt: Tranquil·litzant, problemes vasculars.
Coure: Antiviral, Grip, poliartritis.
Fluor: Regulador del metabolisme del calci, osteoporosi, creixement.
Iode: Hipotensor suau, regulador del funcionament del tiroide.
Liti: Eliminació d’àcids, problemes psíquics, psicosi, nerviosisme, depressions.
Magnesi: Problemes intestinals, dolors reumàtics, en associació al potassi.
Fòsfor. Espasmes, asma en algunes manifestacions.
Potassi: Actua especialment en l’equilibri sódi-potassi en la retenció de líquids, té importància en el tractament de l’artrosi combinant amb el magnesi.
Sofre: problemes reumàtics, al·lèrgics i problemes de pell són objecte del seu ús.
Zinc: Eneuresis nocturna infantil, problemes genitals infantils.

Tornar