ELS NOSTRES SERVEIS › Quiropràxia

La història de la quiropràxia comença amb Daniel David Palmer,  nascut a Canadà el 1845. Era professor i donava conferències sobre el cervell i el comportament humà. Anys més tard va conèixer Paul Caster, curandero internacional, i va ampliar els seus coneixements. Després de deu anys d’estudis i investigacions de la columna vertebral i dels nervis, va arribar a la conclusió de la “subluxació vertebral”. El seu fill D.Palmer és l’home que portarà la quiropràxia a convertir-se en ciència, art i filosofia.

David Palmer va realitzar una sèrie de postulats:
La columna vertebral és l’emplaçament de la “corrent vital”, per tant aquesta zona és el “eix de la vida”. Qualsevol malaltia en últim terme, té el seu origen en algun desequilibri de la columna vertebral.
Des de la medul·la espinal el flux nerviós i el mateix corrent vital arriben fins a les diferents perifèries del cos. Tot flux nerviós comença aquí i els nervis espinals en forma de cables conductors ho transporten fins als mateixos òrgans.

Quan un òrgan està malalt, és que no li arriba correctament el flux nerviós ni la mateixa corrent vital. Cal veure llavors, de quina zona de la columna vertebral depèn l’òrgan malalt i manipular la zona raquídia corresponent. Tots els òrgans i parts del cos, es corresponen amb la columna vertebral. La manipulació cal portar-la a terme amb aquesta correspondència. Sempre caldrà manipular la columna vertebral d’una manera especial.

Els principis de la quiropràxia reposen sobre la teoria que l’home és una màquina moguda per una força natural que recorre tot el cos mitjançant el sistema nerviós. La distribució d’aquest flux pot estar pertorbat per bloquejos vertebrals, que juguen un paper primordial en l’etimologia de les malalties i representen fins i tot la causa única del desencadenament de les malalties.

La quiropràxia és la ciència i l’art que utilitza les capacitats de recuperació del cos i la relació entre les estructures ossi-musculars i les funcions del cos, en particular entre la columna vertebral i el Sistema Nerviós, amb fins de recuperació i manteniment de la salut.

La quiropràxia s’ocupa dels desequilibris del sistema estructural, bioquímic, psicològic i energètic de l’organisme.
Principalment soluciona problemes de la columna vertebral. Aquests problemes poden ser dolors referits d’altres estructures o òrgans. Hem de pensar que els dolors en qualsevol zona que no siguin deguts a cops, traumatismes, contusions, etc., tindran el seu origen en una altra zona que no és la columna vertebral o el Sistema ossi-muscular. Cal detectar el factor  vertebral en tota la malaltia, l’essència del tractament serà el veure les malalties i problemes de salut a través de la columna vertebral.

Anatòmicament la columna vertebral és un tot, respondrà davant d’una lesió com un tot i per consegüent cal tractar-la com un tot i no per parts. Cada columna vertebral és diferent, cada malaltia, lesió o alteració és diferent.

En el mètode quiropràctic usem el massatge, la mobilització i la manipulació.

En aquesta tècnica primer s’examina, emprant el tacte, la columna vertebral, la pelvis, i les articulacions per a localitzar els bloquejos. El nucli del tractament és l'anomenat ajust: el terapeuta utilitza les mans per a moure les articulacions en la direcció del bloqueig diagnosticant fins al límit de la seva mobilitat o un poc més enllà (manipulació). Un tractament pot durar de 15 a 30 minuts.

Indicat per a problemes múscul-esquelètics, especialment dolors d’esquena. Però també per a tractar quadros asmàtics, disfuncions cardíaques i circulatòries, migranyes, mals de cap i síndrome de còlon irritable.És eficaç per a reduir la tensió muscular i pot limitar la transmissió del dolor.

Està contraindicat en osteoporosi avançada o trastorns de la columna vertebral que suposen inflamacions, quan hi ha dolor agut en la direcció de la manipulació, en processos inflamatoris ( reumes o infeccions), dolors articulars amb quadro febril, en persones amb edat avançada i amb descalcificació òssia, en tractaments prolongats amb corticoides, diabetis, càncer, inactivitat prolongada (llit), singlot o hipertiroïdisme, i isquèmia cerebral (Síndrome d’insuficiència vèrtebra basilar).

Tampoc és adequada per a persones que estiguin prenent fàrmacs anticoagulants. Aproximadament la meitat dels pacients afirma presentar efectes secundaris lleus i passatgers, com pot ser un dolor molt localitzat. Hi ha la sospita que les manipulacions en les vèrtebres cervicals i en la part inferior de la columna podrien produir apoplexies, així com paràlisi de les extremitats inferiors.

Tornar