ELS NOSTRES SERVEIS › Sacre Cranial

Cap a principis del segle XX, l'osteòpata W. Sutherland D.O. va descobrir la mobilitat entre els ossos del crani i va començar a investigar sobre el que va anomenar mecanisme sacre-cranial. Posteriorment, investigacions científiques dutes a terme per diversos osteòpates entre els que destaquen J. Upledger, van demostrar el funcionament del primer pols que existeix en el cos humà i l’últim que es para en morir. El sistema Sacre-Cranial és un sistema contingut dins d’una grossa i impermeable membrana (la Duramàter) que embolica el cervell i el cordó espinal.

Està representat anatòmicament per:

• Els ossos del crani que s’articulen entre si
• El sacre i el còccix
• Les vèrtebres
• La duramàter, estructura del sistema connectiu que embolica el sistema nerviós i s’uneix a distints ossos d’aquest sistema, especialment del crani, sacre i còccix
• El líquid cefaloraquídi
• Les estructures cerebrals que produeixen i reabsorbeixen el L.C.R.
• Les fàscies que transmeten el moviment dels fluids per tot el cos.

Una important funció d’aquest sistema és la producció, circulació i reabsorció del fluid cerebroespinal. Aquest fluid es produeix dins del sistema Sacre-Cranial i manté l’ambient físic lògic en què el cervell i el sistema nerviós es desenvolupen, viuen i funcionen. Hi ha, per tant, en la Duramàter una producció d’un continu pujar i baixar de la pressió del fluid dins del sistema Sacre-Cranial. El pols d’aquest fluid és, igual que el batec cardíac o la respiració, transmès a tots els teixits i estructures del cos com un moviment involuntari i espontani amb ritme determinat que oscil·la entre els sis-dotze cicles per minut. Aquest pols que es transmet a tot el cos a través de les fàscies, que emboliquen i connecten totes les estructures, es poden palpar en qualsevol part del cos.

L’objectiu del terapeuta sacre-cranial en avaluar i tractar aquest sistema és el de ser el menys intrusiu possible, usant la menor força possible en la palpació i tractament.

Quan trobem moviment desequilibrat, especialment si està relacionat amb el cap i el sacre, suggereix al practicant que les funcions normals del cos poden estar en conflicte. Quan les funcions corporals estan pertorbades, es poden desenvolupar símptomes. El terapeuta sacre cranial ajuda normalment al cos a restablir un moviment equilibrat amb tècniques suaus i subtils.

Ajuda a millorar la qualitat de vida en casos de paràlisi cerebral, epilèpsia, hidrocefàlia escoliosi i dislèxia. Molts d’aquests problemes sorgeixen del trauma del naixement en produir-se lesions cranials en traure el cap del bebè. Amb unes quantes sessions a un nounat es recupera la flexibilitat d’aquest sistema i es resolen innumerables problemes. En el cas de naixements per cesària també hi ha problemes, ja que no hi ha compressió i descompressió del bebè en el canal del part, necessària en el naixement per a donar impuls a la respiració secundària (pulmonar).

Té molt bons resultats en migranyes, sinusitis, neuràlgies, lumbago, ciàtica, dolors d’esquena, depressions, xiulets d’oïdes, tics nerviosos i insomni, que poden provenir tant del trauma de naixement, d’un accident o un cop al cap o en el sacre.

Aquests causen lesions i arrugues en la fàscia, com a nusos en el teixit conjuntiu de tot el cos, però sobretot en la duramàter que embolica la medul·la, tota la volta cranial i forma la falç i el tentorium (teixit conjuntiu cartilaginós que separa els dos hemisferis cerebrals i el cerebel).

També es pretén aconseguir donar major mobilitat i equilibri a l’aleteig de l’os esfenoide, la forma del qual és semblant a una papallona i es troba en el centre del crani, albergat pels altres ossos. Manté una relació directa amb tots els sentits i és l’únic os completament transversal del cos.

Aquesta teràpia també pretén equilibrar el moviment de rodar i engrassar dels ossos temporals i alleujar la pressió que realitza el pes del cap sobre les primeres cervicals, l'atles i l'axis, ja que el cap pesa un terç de la resta del cos, entre 15-30 quilos en un adult, bloquejant els principals nervis cranials i el reg dels vasos sanguinis que travessen la base del crani.

Necessitem relaxar-nos i alleujar l’estrès que la vida actual produeix i que controlem en pressionar la mandíbula, la qual s’encaixa directament en els ossos temporals, comprimint així la resta dels ossos cranials. També ajuda a què altres tractaments dirigits a problemes específicament orgànics tinguin un major resultat ja que s’allibera el sistema principal d’harmonia psicofísica del ser.

La Teràpia Sacre-Cranial ens permet l’escolta manual de les fàscies, membranes i líquids per a recompondre la seva fisiologia, alliberar retraccions, induir la circulació i drenatge dels líquids i actuar sobre patrons traumàtics inscrits en la memòria dels teixits. Combinada amb el tacte conscient, gaudiràs del tacte sense judicis ni expectatives, simplement sent en el moment present, ajudant a contactar amb el teu metge intern.

El moment de nèixer és decisiu per a obrir les portes a la vida. Però possiblement, si fóssim capaços de rememorar el moment del nostre propi part comprendríem que, a pesar de tot, moure’s per aquell estret túnel no va ser gens fàcil. A diferència de la resta de mamífers i en contra del que marca la naturalesa, la dona pareix tombada i no a gatzoneta, anant així en contra de la gravetat. La raó és senzilla: els focus del quiròfan iluminen millor a la comare, la qual cosa en principi ajuda al seus treballs.

I comença el llarg viatge cap a la llum. El nen es veu arrossegat cap a la columna de la seva mare. Sortirr no és tan fàcil, arribar al primer diàmetre de la pelvis i continuar tampoc. A vegades, el crani del bebè és major que les mesures de la pelvis, el bebè s’espanta. Les contraccions del part no cessen i l'espanten a arribar fins al final però al mateix temps, de vegades, li oprimeix la base del crani.

El bebè pot nàixer amb un part més o menys difícil, però inevitablement sempre en posició horitzontal. Si la gravetat ens ajudés, tot seria menys complicat. Però al nen cal ajudar-li i en aquest cas, la comare sempre ho fa tirant des del cap, provocant-li una hiperextensió a través de la rotació del seu crani.

A vegades el cop és tan fort que provoca un llarga estirada a tot el sistema cráneo-sacral, que és aquell que connecta el crani amb el sacre i on habita el nostre sistema nerviós. Aquests moviments en nàixer poden causar certes alteracions en el nervi vague, que controla el sistema digestiu, respiratori i excretor, el glossofaringi, que dirigeix els moviments de la llengua, les amígdales, la faringe i l’oïda mitjana i l’espinal, que controla el trapezi i l’estèrnum.

Aquell nen que plora per no poder menjar té mal reflex de succió perquè la seva llengua no funciona i no pot mamar. El seu nervi es va alterar en el moment del part. El nen no pot digerir bé i vomita, se li canvia la llet contínuament i se li extremen les cures a l’hora del menjar. Però encara així no pot defecar, té restrenyiment, problemes digestius perquè en el moment de nàixer va patir un llarga estirada en la seva base cranial.

Les emocions com a origen de les malalties.

Aquest episodi, a vegades traumàtic, queda gravat com un clixé de fotografies en els nostres teixits. Al llarg de la infància i de la vida d’adults, són milions de cèl·lules que estan sent bombardejades constantment per impulsos, emocions que poden suposar un cop i que de vegades s’enquisten. Són com una petita pedreta que se’ns fica en la sabata i que som incapaços de traure perquè no podem trobar-la. I aquestes emocions, que queden en la memòria dels nostres teixits com una cinta de cassette, poden ser la causa d’algunes de les alteracions dels nostres fills com hiperactivitat, mals de cap, falta de concentració o dislèxia.

La teràpia sacre-cranial pot ajudar a alliberar aquesta tensió, aquesta petita pedreta que se’ns va enquistar. Es pot realitzar als pocs dies d’haver nascut el nen però també al llarg de tota la nostra vida. Aquesta teràpia va ser desenvolupada pel doctor nord-americà John E. Upledger durant la dècada dels 70. Anys arrere, William Garner Sutherland, alumne de Franklyn Still, pare de l’osteopatia, va descobrir l’existència d’una pulsació rítmica subtil que flueix a través del sistema cráneo-sacral.

A través d’aquest sistema, que connecta el crani amb el sacre, flueixen les nostres tensions. Mitjançant el seu estímul, hem pogut tractar nens amb hiperactivitat, tartamudesa, problemes d’aprenentatge, però també a adults amb dolors de cap, de pit, genoll, ciàtica o depressió. Són massatges molt suaus i subtils. El terapeuta escolta les seves mans, sent el ritme del sistema sacre cranial i ajuda a què aquest flueix, funciona de forma més compassada i sense tensió. A través del seu tacte, ajudem a fer que el pacient connecti amb si mateix i sigui capaç de reconèixer que aquella tensió li ve de la infància i emergir així una vivència que semblava haver quedat soterrada.

Potser reviurà aquella vegada que el seu pare li va dir quelcom davant dels seus amics que el va fer plorar i que va provocar que se n’anés avergonyit a la seva habitació. En aquell moment allò el va traumatitzar perquè va ser incapaç d’entendre l’actitud del seu pare. Però tot això va quedar emmagatzemat com un clixé en els seus teixits. Probablement aquesta sigui la causa de la tartamudesa o dels seus tics que pateix d’adult. Perquè algunes de les nostres alteracions tenen una causa emocional.

A través de la teràpia sacre-craneal, el terapeuta pren contacte amb els teixits mitjançant aquests massatges tan suaus. I és així com automàticament, el pacient pot reviure aquella emoció com si fora actual. En aquest moment diem que el pacient està en la rentadora perquè tot es remou en el seu interior i és capaç de sentir aquella ràbia, ira, dolor, tristesa o enuig que el van esglaiar en aquell moment de la infància i que, llavors, va ser incapaç de digerir, causant-li fins a alguna alteració física anys després. Ara, que pot tornar-la a sentir, segurament podrà comprendre aquell episodi que molts anys arrere li va semblar traumàtic i per fi resoldre-ho i aprendre a acceptar-ho.

Tornar